{"id":3376,"date":"2025-05-04T08:55:37","date_gmt":"2025-05-04T06:55:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/?p=3376"},"modified":"2025-05-23T13:20:43","modified_gmt":"2025-05-23T11:20:43","slug":"la-matematica-de-la-historia-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/?p=3376","title":{"rendered":"La matem\u00e0tica de la Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n

\u201cLes diferents civilitzacions es van succeint de forma c\u00edclica, talment com passa als cicles biol\u00f2gics…\u201d<\/em> Aix\u00f2 escrivia Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978) al seu llibre La Matem\u00e0tica de la Hist\u00f2ria<\/em><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Segons afirmacions de l\u2019autor despr\u00e9s d\u2019estudis exhaustius, tots els per\u00edodes hist\u00f2rics passen per quatre fases: la federal, l\u2019absolutista, la conservadora i la de decad\u00e8ncia i desintegraci\u00f3. Aquesta successi\u00f3 es produ\u00efa de forma repetitiva i c\u00edclica, aix\u00ed doncs, la conclusi\u00f3 a la qual va arribar fou que en base a la regularitat matem\u00e0tica existia la possibilitat de predir que podia succeir en el futur.<\/p>\n\n\n\n

Posar\u00e9 dos exemples prou significatius considerant el proc\u00e9s evolutiu experimentat des del punt de vista cronol\u00f2gic: Gr\u00e8cia i Roma com a fonaments de la nostra civilitzaci\u00f3. I em permeto suggerir la recerca d\u2019informaci\u00f3 exhaustiva, bona pr\u00e0ctica que desmuntar\u00e0 conceptes falsos preconcebuts, esvair\u00e0 possibles dubtes i el m\u00e9s important de tot, ampliar\u00e0 coneixements que, com a ciutadans, cal tenir clars quan es tracta de posicionar-se.<\/p>\n\n\n\n

GR\u00c8CIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per\u00edode  Prehel\u00b7lenic i Edat Fosca<\/strong> (abans del 800 aC)<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Civilitzaci\u00f3 Minoica a Creta <\/p>\n\n\n\n

Civilitzaci\u00f3 Mic\u00e8nica a la Gr\u00e8cia continental <\/p>\n\n\n\n

Invasions d\u00f2riques <\/p>\n\n\n\n

\u00c8poca Arcaica (800 – 500 aC)<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Ressorgiment de la cultura i el comer\u00e7 <\/p>\n\n\n\n

Primers Jocs Olimpics <\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00c8poca d\u2019Homer <\/p>\n\n\n\n

Desenvolupament de la Polis o ciutat-estat grega <\/p>\n\n\n\n

\u00c8poca Cl\u00e0ssica (500 – 323 aC)<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Batalla de Marat\u00f3: Atenes ven\u00e7 P\u00e8rsia <\/p>\n\n\n\n

Batalles de Term\u00f2piles i Salamina:<\/strong> Gr\u00e8cia resisteix la segona invasi\u00f3 persa <\/p>\n\n\n\n

Edat d\u2019Or d\u2019Atenes amb P\u00e8ricles: Auge de la democr\u00e0cia <\/p>\n\n\n\n

Guerra del Pelopon\u00e8s entre Atenes i Esparta: Decad\u00e8ncia de la supremacia d\u2019Atenes <\/p>\n\n\n\n

Execuci\u00f3 de S\u00f2crates: Moment crucial en la filosofia occidental <\/p>\n\n\n\n

Conquestes d\u2019Alexandre el Gran:<\/strong> Expansi\u00f3 de l\u2019Hel\u00b7lenisme <\/p>\n\n\n\n

Per\u00edode Hel\u00b7len\u00edstic (323 – 30 aC)<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Mort d\u2019Alexandre el Gran: Inici del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic i fragmentaci\u00f3 del seu imperi <\/p>\n\n\n\n

Fundaci\u00f3 de la dinastia Ptolemaica a Egipte per Ptolemeu I <\/p>\n\n\n\n

Batalla de Corupedio: \u00daltima batalla de los di\u00e0docs, els successors d\u2019Alexandre el Gran <\/p>\n\n\n\n

Conquesta romana de Gr\u00e8cia: Gr\u00e8cia es converteix en prov\u00edncia del creixent Imperi Rom <\/p>\n\n\n\n

Mort de Cle\u00f2patra VII i final de la dinastia Ptolemaica: Egipte es converteix en prov\u00edncia romana, marcant el final del per\u00edode hel\u00b7len\u00edstic <\/p>\n\n\n\n

ROMA<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

Monarquia (753 – 509 aC) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fundaci\u00f3 de Roma per R\u00f2mul i Rem <\/p>\n\n\n\n

Regnat de Tarquini el Superb, \u00faltim rei rom\u00e0 <\/p>\n\n\n\n

Rep\u00fablica (509 – 27 aC) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Primers c\u00f2nsols i primers senadors. Primer setge etrusc <\/p>\n\n\n\n

Creaci\u00f3 del c\u00e0rrec de Pont\u00edfex m\u00e0xim. Segon setge etrusc <\/p>\n\n\n\n

Creaci\u00f3 dels c\u00e0rrecs de dictador rom\u00e0 i mestre de cavalleria <\/p>\n\n\n\n

Creaci\u00f3 del c\u00e0rrec de q\u00fcestor <\/p>\n\n\n\n

Substituci\u00f3 del c\u00e0rrec de c\u00f2nsol pel de trib\u00fa i creaci\u00f3 del c\u00e0rrec de censor <\/p>\n\n\n\n

Anys d\u2019anarquia: no s\u2019elegeix cap magistrat <\/p>\n\n\n\n

Derrota de l\u2019exercit rom\u00e0 a la batalla de l\u2019\u00c0l\u00b7lia per parts dels gals i saqueig de Roma <\/p>\n\n\n\n

Elecci\u00f3 del primer dictador <\/p>\n\n\n\n

Guerres samnites <\/p>\n\n\n\n

Primera Guerra P\u00fanica <\/p>\n\n\n\n

Derrota dels gals a la batalla de Telam\u00f3 <\/p>\n\n\n\n

Segona Guerra P\u00fanica <\/p>\n\n\n\n

Guerres maced\u00f2niques <\/p>\n\n\n\n

Tercera Guerra P\u00fanica <\/p>\n\n\n\n

Conflictes socials i militars <\/p>\n\n\n\n

Primer Triumvirat: Juli C\u00e8sar, Pompeu i Cras <\/p>\n\n\n\n

Segon Triumvirat: Octavi, Marc Antoni i L\u00e8pid <\/p>\n\n\n\n

Imperi (27 aC – 476 dC) <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Final de la Rep\u00fablica Romana i inici de l\u2019Imperi Rom\u00e0: Octavi s\u2019anomena C\u00e8sar August i es converteix en \u00fanic governant de Roma <\/p>\n\n\n\n

Dinasties del Principat: Juliocl\u00e0udia, Fl\u00e0via, Antonina i Severa <\/p>\n\n\n\n

Crisi del segle III: Anarquia militar, Imperi de les G\u00e0l\u00b7lies i Emperadors il\u00b7liris <\/p>\n\n\n\n

Dinasties del Dominat: La Tetrarquia i Valentiniana <\/p>\n\n\n\n

Imperi independent de Brit\u00e0nia <\/p>\n\n\n\n

Imperi Rom\u00e0 tard\u00e0: Teodosiana <\/p>\n\n\n\n

Divisi\u00f3 de l\u2019Imperi Rom\u00e0: Teodosi <\/p>\n\n\n\n

Imperi Occidental <\/p>\n\n\n\n

Imperi Rom\u00e0 Oriental <\/p>\n\n\n\n

Caiguda de l\u2019Imperi Rom\u00e0 d\u2019Occident <\/p>\n\n\n\n

Caiguda definitiva de l\u2019Imperi Rom\u00e0 d\u2019Orient        <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00d2bviament \u00e9s clar que, a m\u00e9s de Gr\u00e8cia i Roma, se\u2019n podrien afegir d\u2019altres que confirmarien les afirmacions de l\u2019autor: l\u2019Imperi Carolingi, l\u2019Imperi Espanyol, l\u2019Imperi Rus, l\u2019Imperi Napole\u00f2nic, l\u2019Imperi Prusi\u00e0, l\u2019Imperi Austrohongar\u00e8s, l\u2019Imperi Brit\u00e0nic i l\u2019Imperi Colonial Franc\u00e8s com exemples m\u00e9s representatius. En el marc d\u2019aspiracions imperials, la It\u00e0lia \u201cfeixista\u201d i de l\u2019Alemanya \u201cnazi\u201d, malgrat  les infinites calamitats ocasionades -paga la pena tenir mem\u00f2ria hist\u00f2rica- van tenir una resposta que, sortosament, va impedir la seva consolidaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, si hom t\u00e9 a l\u2019abast la possibilitat de predir matem\u00e0ticament i la construcci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n millor \u00e9s factible, com s\u2019ent\u00e9n que no s\u2019intenti evitar recaure en els errors del passat? Conformisme, manca de voluntat, incompet\u00e8ncia… O simplement \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 \u201cd\u2019estupidesa humana i buidor existencial\u201d tal com va escriure  Maria Aur\u00e8lia Capmany (1918-1991) al final de Vent de garb\u00ed i una mica de por<\/em><\/strong> (1968).<\/p>\n\n\n\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, des d\u2019una \u00f2ptica realista, segons aquesta teoria i vist el panorama a nivell  mundial, cal preparar-se per tal d\u2019afrontar el canvi de cicle que s\u2019albira, perqu\u00e8 \u00e9s evident que estem vivint temps de crisis profundes en tots els \u00e0mbits: decad\u00e8ncia i desintegraci\u00f3 d\u2019un per\u00edode que \u00e9s imprescindible superar.                                        <\/p>\n\n\n\n

Maig de 2025<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLes diferents civilitzacions es van succeint de forma c\u00edclica, talment com passa als cicles biol\u00f2gics…\u201d Aix\u00f2 escrivia Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978) al seu llibre La Matem\u00e0tica de la Hist\u00f2ria. Segons afirmacions de l\u2019autor despr\u00e9s d\u2019estudis exhaustius, tots els per\u00edodes hist\u00f2rics passen per quatre fases: la federal, l\u2019absolutista, la conservadora i la de decad\u00e8ncia i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3376"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3376"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3376\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3408,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3376\/revisions\/3408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}