El que fa temps vaig escriure t\u00e9 plena vig\u00e8ncia i sens dubte ha iniciat un proc\u00e9s de deteriorament que ser\u00e0 molt dif\u00edcil, per no dir impossible, reconduir. En qualsevol cas, el temps ho dir\u00e0…<\/p>\n\n\n\n
Des de fa anys, de tant en tant acostumo a revisar textos que vaig escriure en moments concrets com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019algun fet puntual, esdeveniment o tema d\u2019inter\u00e8s. L\u2019objectiu no \u00e9s altra que analitzar si el pas del temps ha modificat, o no, la meva manera de pensar i les possibles causes si es d\u00f3na el cas. Considero aquesta bona pr\u00e0ctica una mena de ter\u00e0pia, un exercici que contribueix a la higiene mental i que afavoreix el fet de sentir-se actiu malgrat el pas dels anys.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s obvi que amb l\u2019edat es produeixin canvis pel que fa a la percepci\u00f3 de tot el que ens envolta, no obstant, all\u00f2 que \u00e9s substancial requereix arguments molt convincents per a provocar algun canvi en la forma de pensar i d\u2019actuar. Les actituds, els comportaments i els valors en s\u00f3n un bon exemple.<\/p>\n\n\n\n
En aquest sentit he de dir que tot all\u00f2 relacionat amb l\u2019educaci\u00f3 m\u2019apassiona de manera especial, per tant, no \u00e9s d\u2019estranyar el meu inter\u00e8s recurrent per aquest tema i tot el que, d\u2019una manera o altra, hi t\u00e9 a veure. Molt m\u00e9s quan es tracta de q\u00fcestions important\u00edssimes pel que fa a la ciutadania, de la qual, te\u00f2ricament en dep\u00e8n la governabilitat d\u2019un pa\u00eds democr\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n
Partint d\u2019aquesta premissa, en el fons i en la forma, considero del tot imprescindible la tasca pedag\u00f2gica que ha d\u2019assumir qualsevol persona que es dediqui a la pol\u00edtica. Independentment d\u2019ideologies, predicar amb l\u2019exemple \u00e9s l\u2019\u00fanic cam\u00ed per a tenir credibilitat i autoritat moral.<\/p>\n\n\n\n
Tanmateix:<\/p>\n\n\n\n
\u201cCad<\/em><\/strong>a quien es como es, y ya bastante desgracia tiene<\/em><\/strong>\u201d <\/em><\/strong>(Jos\u00e9 Luis Coll, 1931-2007)<\/p>\n\n\n\n Heus aqu\u00ed cinc exemples prou clarificadors, cinc cartes publicades en diversos mitjans de comunicaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n 1 El Congr\u00e9s dels Diputats com entorn de treball <\/strong>(13\/6\/2017)<\/p>\n\n\n\n Se suposa que sus se\u00f1or\u00edas<\/em><\/strong> – \u00e9s un dir – van al Congreso de los Diputados<\/em><\/strong> <\/em><\/strong> a treballar. Se suposa que quan es va a treballar, s’ha d’estar per la feina. Se suposa que si s’est\u00e0 per la feina no hi pot haver cap element de distracci\u00f3 a l’abast: llibres, revistes, diaris, tauletes, m\u00f2bils …<\/p>\n\n\n\n Pel qu\u00e8 he pogut veure per televisi\u00f3, una colla de se\u00f1or\u00edas <\/em><\/strong>– entre elles m\u00e9s d’un ministre – s’han dedicat a omplir el temps amb activitats diverses que res tenen a veure amb les seves obligacions professionals, si \u00e9s que el fet de dedicar-se a la pol\u00edtica es pot considerar una professi\u00f3. Normalment es parla de servei a la ciutadania, oi?<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 he pogut constatar – una vegada m\u00e9s – la mala educaci\u00f3 que impera a l’hemicicle: escons buits segons qui parla, desinter\u00e8s pel qu\u00e8 es diu, comentaris en veu alta, aplaudiments en forma de claca, xiulades … <\/p>\n\n\n\n Tot plegat un espectacle lamentable que retrata a la perfecci\u00f3 a una part de sus se\u00f1or\u00edas<\/em><\/strong>, que haurien de tenir molt present que cobren de l’erari p\u00fablic – sufragat per tota la ciutadania – per fer una feina que segons sembla, \u00e9s de dubtosa o nul\u00b7la productivitat.<\/p>\n\n\n\n 2 Portaveus de la mala educaci\u00f3 <\/strong>(9\/2\/2018)<\/strong><\/p>\n\n\n\n Una titulaci\u00f3, un m\u00e0ster o fins i tot un doctorat, no acrediten una bona educaci\u00f3, perqu\u00e8 la bona educaci\u00f3 no es fonamenta en el nivell de coneixements que hom pot tenir, sin\u00f3 en les actituds i en els comportaments respectuosos. De bell antuvi es diu que \u201cper ser respectat cal respectar\u201d, \u00e9s ben senzill. Particularment, als meus 68 anys, encara tinc molt present com, des de petit, els meus pares em van ensenyar que una persona educada havia de tractar al pro\u00efsme amb respecte malgrat no li tingu\u00e9s cap mena de simpatia.<\/p>\n\n\n\n Entre d\u2019altres, hi ha dos casos que s\u00f3n exemple inq\u00fcestionable de mala educaci\u00f3: Miguel Angel<\/em> Rodr\u00edguez <\/em>i Rafael Hernando,<\/em> portaveus dels governs de Jos\u00e9 M\u00aa<\/em> <\/em>Aznar <\/em>i Mariano Rajoy<\/em> respectivament. Amb aquests dos personatges, la falta de respecte mostrat de forma recurrent envers l\u2019adversari pol\u00edtic va arribar i arriba a cotes dif\u00edcilment superables, per b\u00e9 que en pol\u00edtica, sembla ser, tot \u00e9s possible. Les hemeroteques poden donar fe de les seves desafortunades i m\u00faltiples intervencions, a partir de les quals es podria escriure un manual de com no ha de comportar-se una persona, molt menys si exerceix un c\u00e0rrec p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s de suposar que en la seva situaci\u00f3, haurien de ser un referent per a la ciutadania, que haurien de fer pedagogia de la bona educaci\u00f3 malgrat difer\u00e8ncies, discrep\u00e0ncies i disconformitats amb ideologies i maneres de fer alienes; per\u00f2 sovint perden les formes deliberadament per alimentar el seu ego i per donar satisfacci\u00f3 a una \u201cclaca\u201d que aplaudeix els seus improperis, ben segur premeditats.<\/p>\n\n\n\n \u201cEducaci\u00f3 \u00e9s quelcom que rep la majoria, que molts transmeten i que pocs tenen\u201d<\/em><\/strong> (Karl Kraus, 1874-1936)<\/p>\n\n\n\n 3 El c\u00e0rrec de portaveu i l\u2019educaci\u00f3 <\/strong>(4\/6\/2019)<\/p>\n\n\n\n El portaveu d\u2019una organitzaci\u00f3 \u00e9s el responsable de dirigir-se als mitjans de comunicaci\u00f3, per tant, el titular del c\u00e0rrec ha de donar una bona imatge; en conseq\u00fc\u00e8ncia, de les \u201cformes\u201d que exterioritzi en dep\u00e8n el seu prestigi personal i el del col\u00b7lectiu al qual representa. \u00c9s per aquest motiu que la \u201cmala educaci\u00f3\u201d no hi t\u00e9 cabuda.<\/p>\n\n\n\n Ja fa una colla d\u2019anys, Miguel \u00c0ngel Rodr\u00edguez <\/em>-portaveu del govern de Jos\u00e9 M\u00aa<\/em> Aznar<\/em>– es va distingir en aquest sentit; les seves intervencions podrien inspirar perfectament un manual de com no s\u2019hauria de comportar un portaveu. M\u00e9s recentment, Rafael Hernando<\/em> -portaveu del govern de Mariano Rajoy<\/em>– va demostrar ser un perfecte deixeble de l\u2019anterior. I pel que sembla, enguany des del seu c\u00e0rrec al Senat, persevera en el seu lamentable comportament. En qualsevol cas \u00e9s evident que \u201cd\u2019on no n\u2019hi ha no en raja\u201d.<\/p>\n\n\n\n Considero que un portaveu hauria d\u2019aprofitar la seva posici\u00f3 per fer pedagogia de les idees que representa amb la dial\u00e8ctica m\u00e9s escrupolosa possible. Un discurs basat en l\u2019insult, la mofa, la provocaci\u00f3…, el desqualifica i no fa altra cosa que mostrar la mis\u00e8ria humana del propi personatge, de qui l\u2019ha designat i dels que en s\u00f3n c\u00f2mplices amb el seu silenci.<\/p>\n\n\n\n 4 Exhibici\u00f3 de la mala educaci\u00f3 a la bancada i de fatxenderia a la tribuna d\u2019oradors <\/strong>(6\/1\/2020)<\/p>\n\n\n\n Espectacle lamentable al Congr\u00e9s de Diputats. Sensaci\u00f3 de vergonya aliena. Des de ja fa temps, massa, la bancada s\u2019ha convertit en l\u2019espai esc\u00e8nic de la mala educaci\u00f3 i la tribuna d\u2019oradors en el prosceni de la fatxenderia. Nom\u00e9s hi falta el fossat d\u2019orquestra perqu\u00e8 l\u2019espectacle sigui complet.<\/p>\n\n\n\n Al llarg d\u2019aquests darrers dies s\u2019ha pogut comprovar com el debat d\u2019investidura s\u2019ha convertit en una astracanada protagonitzada b\u00e0sicament per personatges que tenen el tractament de se\u00f1or\u00edas<\/em><\/strong>,<\/em> <\/em><\/strong>per\u00f2 que a la pr\u00e0ctica, les seves actituds i els seus comportaments s\u00f3n propis d\u2019impresentables.<\/p>\n\n\n\n A destacar les actuacions de sus se\u00f1or\u00edas<\/em><\/strong> -tractament per imperatiu legal i citats per ordre alfab\u00e8tic- Santiago Abascal<\/em>, In\u00e9s <\/em>Arrimadas<\/em> i Pablo Casado<\/em>. A m\u00e9s de mala educaci\u00f3 i de fatxenderia, han fet gala dels \u201cvalors\u201d dels quals s\u00f3n portadors, \u201cvalors\u201d aquests, que haurien de fer obrir els ulls a la bona gent de tota Espanya, persones que, amb independ\u00e8ncia de la seva ideologia, tenen sentit democr\u00e0tic i que ben segur rebutgen el fons i les formes d\u2019una dreta retr\u00f2grada que no ha evolucionat ni vol fer-ho, perqu\u00e8 en realitat \u00e9s l\u2019hereva d\u2019un passat luctu\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n Estic segur que aquest trio de se\u00f1or\u00edas<\/em><\/strong> <\/em><\/strong>i la seva claca parlament\u00e0ria, subscriurien la proclama que Jos\u00e9 M\u00aa<\/em> Gil-Robles<\/em> <\/em><\/strong>va etzibar a les Corts el 1936: \u00abHay que ir a un Estado nuevo, y para ello se imponen deberes y sacrificios. \u00a1Qu\u00e9 importa que nos cueste hasta derramar sangre! […] Para realizar este ideal no vamos a detenernos en formas arcaicas. La democracia no es para nosotros un fin, sino un medio para ir a la conquista de un Estado nuevo. Llegado el momento el Parlamento o se somete o le hacemos desaparecer\u00bb.<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n 5 Quan hom deixa de ser graci\u00f3s <\/strong>(22\/3\/2022)<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s un fet constatat que en l\u2019ecosistema pol\u00edtic, amb massa freq\u00fc\u00e8ncia, afloren personatges que es poden qualificar de curiosos per no dir extravagants. S\u00f3n esp\u00e8cimens que per alguna ra\u00f3 destaquen en el marc de la mediocritat que predomina i que dotats d\u2019un tarann\u00e0 que en un principi pot fer gr\u00e0cia, el cert \u00e9s que a mesura que passa el temps acostumen a posar-se en evid\u00e8ncia, a mostrar les seves capacitats reals, m\u00e9s aviat mancances… \u00e9s a dir, ben poca cosa, gaireb\u00e9 res de res. <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n Tanmateix, temporalment s\u00f3n \u00fatils per a entretenir la claca i omplir portades, fins que l\u2019obsolesc\u00e8ncia els fa formar part de la col\u00b7lecci\u00f3 de premiats amb algun c\u00e0rrec ben remunerat i amb pocs maldecaps. D\u2019exemples n\u2019hi ha un munt…<\/p>\n\n\n\n El m\u00e9s recent per\u00f2 el tenim en Gabriel Rufi\u00e1n, que afavorit pel partit i despr\u00e9s d\u2019uns inicis qualificats de trencadors en la tan airejada nova manera de fer pol\u00edtica, de forma progressiva i inexorable, ha anat caient en la mediocritat m\u00e9s supina fins arribar a ser pat\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n \u201c\u00c9s millor romandre sense dir res i semblar ximple que xerrar i dissipar els dubtes definitivament\u201d<\/em><\/strong> <\/em>(Groucho Marx, 1890-1977)<\/p>\n\n\n\n Des de fa massa temps, vista la deriva que ha pres la pol\u00edtica, podem constatar que enguany les males maneres no nom\u00e9s es mantenen sin\u00f3 que van en augment de forma preocupant. Tot indica que la gran majoria de la \u201cclasse pol\u00edtica\u201d se sent c\u00f2moda immersa en un ambient del qual s\u00f3n exponents els personatges citats. Com diria Ram\u00f3n Mar\u00eda del Valle-Incl\u00e1n<\/em> (1866-1936), tot plegat esperp\u00e8ntic.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Abril de 2025<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El que fa temps vaig escriure t\u00e9 plena vig\u00e8ncia i sens dubte ha iniciat un proc\u00e9s de deteriorament que ser\u00e0 molt dif\u00edcil, per no dir impossible, reconduir. En qualsevol cas, el temps ho dir\u00e0… Des de fa anys, de tant en tant acostumo a revisar textos que vaig escriure en moments concrets com a conseq\u00fc\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3357"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3357"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3358,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3357\/revisions\/3358"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3357"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3357"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}