No \u00e9s la primera vegada que escric sobre l\u2019arribisme. En refer\u00e8ncia al fenomen en si, paga la pena remarcar que una persona arribista utilitza tots els mitjans al seu abast, al marge dels principis \u00e8tics m\u00e9s elementals, per a satisfer les seves aspiracions, normalment vinculades a una \u00e0nsia de poder.<\/p>\n\n\n\n
La deriva de l\u2019arribista fa que d\u2019alguna manera renegui de les seves arrels. Al mateix temps, el rebuig per part del cercle social al qual voldria pert\u00e0nyer, li provoca enveja i sentiment de frustraci\u00f3 perqu\u00e8, en el fons, no deixa de ser una pe\u00e7a de trencaclosques que no encaixa.<\/p>\n\n\n\n
Per tal d\u2019adonar-se de la realitat d\u2019aquest fenomen social, propi de totes les \u00e8poques, prenc com a refer\u00e8ncia un personatge de sobres conegut pel seu carisma malent\u00e8s, dit d\u2019altra manera, populisme de la vella escola. \u00d2bviament em refereixo a Ada Colau.<\/p>\n\n\n\n
Sens dubte que el seu proc\u00e9s evolutiu o millor dit, mutant, no deixa indiferent a ning\u00fa. En qualsevol cas s\u2019ha d\u2019admetre que ha tingut l\u2019habilitat d\u2019envoltar-se d\u2019una cort que, fins ara, li ha rigut totes les gr\u00e0cies per damunt de qualsevol consideraci\u00f3. Gratis? Com acostuma a ser habitual en el m\u00f3n de la pol\u00edtica, ben segur que no.<\/p>\n\n\n\n
He triat uns fragments, prou expl\u00edcits, de quatre cartes que vaig dedicar-li:<\/p>\n\n\n\n
\u25aa Professi\u00f3: \u201dcantama\u00f1anas<\/em>\u201d<\/strong>, setembre de 2019, publicada a El Peri\u00f3dico<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cQue lluny queden els temps d\u2019activisme i pelegrinatge pels plat\u00f3s de televisi\u00f3! Tanmateix, si hom repassa les hemeroteques \u2013que per sort tenim a l\u2019abast- comprovar\u00e0 com en aquella \u00e8poca afirmava que mai es dedicaria a la pol\u00edtica. La realitat evidencia com el per\u00edode d\u2019adaptaci\u00f3 per formar part del sistema no li ha suposat cap mena de d\u2019esfor\u00e7, ans al contrari, hi est\u00e0 perfectament integrada. En qualsevol cas, qu\u00e8 en queda de \u201cla nova manera de fer pol\u00edtica\u201d tan pregonada?\u201d<\/p>\n\n\n\n \u25aa Ada Colau: protagonista vocacional<\/strong>, maig de 2020<\/p>\n\n\n\n \u201cEn la seva l\u00ednia, Ada Colau volia tornar a sortir a la foto. Ser protagonista li agrada, no \u00e9s pas cap novetat; intueixo que es tracta d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 vocacional. De fet, que les persones tinguin aspiracions \u00e9s d\u2019all\u00f2 m\u00e9s l\u00edcit, per\u00f2 ves per on, n\u2019hi ha que si no poden ser protagonistes no estan contentes. Qu\u00e8 hi farem\u2026<\/p>\n\n\n\n A la senyora alcaldessa de Barcelona se li va acudir la brillant idea d\u2019organitzar un concert \u201csolidari\u201d pressupostat en 200.000 euros, per\u00f2 segons sembla, es pretenia que els artistes actuessin per, diguem-ne filantropia. Aix\u00ed doncs, els 200.000 euros, on anaven a parar?\u201d<\/p>\n\n\n\n \u25aa Ada Colau, entabanadora \u201ccum laude<\/em>\u201d<\/strong>, agost de 2020<\/p>\n\n\n\n \u201cSalvant la dist\u00e0ncia temporal i el context hist\u00f2ric, Ada Colau representa la sublimaci\u00f3 d\u2019una mena de \u201cpopulisme progre\u201d a imitaci\u00f3 del populisme preconitzat per un personatge que va comen\u00e7ar la seva carrera pol\u00edtica com a radical i la va acabar a les ant\u00edpodes: Alejandro Lerroux (1864-1949). Aquest nefast individu, anomenat \u201cEl rei del Paral\u00b7lel\u201d a la seva \u00e8poca, m\u00e9s aviat hauria de ser conegut com \u201cEl gran entabanador\u201d, perqu\u00e8 al llarg de la seva traject\u00f2ria no va fer altra cosa que \u201caixecar la camisa\u201d. Est\u00e0 per veure com es recordar\u00e0 a l\u2019alcaldessa, l\u2019entabanadora \u201ccum laude\u201d <\/em>dels darrers anys a la Ciutat Comtal.\u201d<\/p>\n\n\n\n \u25aa Colau, Valls i la Dansa Apache<\/strong>, setembre de 2020, publicada a El Peri\u00f3dico<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cLa Dansa Apache era un ball associat a la cultura popular dels carrers de Par\u00eds a principis del segle XX i he de dir que \u00e9s realment curi\u00f3s con\u00e8ixer els entrellats d\u2019aquesta modalitat art\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n Arran del disbarat que suposa el fet d\u2019haver retirat la Medalla d\u2019Or a Heribert Barrera, m\u2019he imaginat a Ada Colau i Manuel Valls ballant la Dansa Apache, sarau aquest, que requereix d\u2019una altra compenetraci\u00f3 acrob\u00e0tica de la parella i que paga la pena visionar. Les gravacions \u201cLa Danse Apache de 1935\u201d<\/em> i \u201cApache Dance de 1955\u201d <\/em>en s\u00f3n dos exemples excel\u00b7lents.<\/p>\n\n\n\n En qualsevol cas, \u00e9s innegable que per tenir el desvergonyiment d\u2019haver plantejat la retirada del guard\u00f3, ambd\u00f3s personatges han de tenir interessos en com\u00fa, \u00e9s a dir, ser acr\u00f2bates… I no precisament d\u2019una disciplina tan sacrificada com la dansa.\u201d<\/p>\n\n\n\n Arran dels resultats de les dues \u00faltimes eleccions municipals, despr\u00e9s d\u2019un temps de silenci sospit\u00f3s, \u00e9s evident que Ada Colau necessitava algun cop d\u2019efecte per tal de recuperar protagonisme… Tant \u00e9s aix\u00ed que ha fet saber que deixa l\u2019Ajuntament de Barcelona, despr\u00e9s de 10 anys i tamb\u00e9 el lideratge del Comuns per anar-se\u2019n a Roma a treballar pel municipalisme internacional aportant tot el seu bagatge d\u2019experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Si al final es confirma la not\u00edcia, que no els passi res als habitants de la Ciutat Eterna!<\/p>\n\n\n\n Per par meva nom\u00e9s li puc dir: Ciao, Ciao, Bambina… I no em refereixo en absolut al tema compost el 1959 per Domenico Modugno. No tindria sentit…<\/p>\n\n\n\n Setembre de 2024<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No \u00e9s la primera vegada que escric sobre l\u2019arribisme. En refer\u00e8ncia al fenomen en si, paga la pena remarcar que una persona arribista utilitza tots els mitjans al seu abast, al marge dels principis \u00e8tics m\u00e9s elementals, per a satisfer les seves aspiracions, normalment vinculades a una \u00e0nsia de poder. La deriva de l\u2019arribista fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3319"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3319"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3320,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3319\/revisions\/3320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}