No s\u00e9 pas com comen\u00e7ar… O potser s\u00ed… B\u00e9, diguem que s\u00ed i punt.<\/p>\n\n\n\n
Quin desastre de classe pol\u00edtica que patim! He dit classe? Deu ser per imperatiu legal… O no… Ves a saber… Segur que per costum. Sigui pel que sigui, com anomenar la fauna que de la pol\u00edtica n\u2019han fet un ofici lucratiu a costa dels impostos a c\u00e0rrec de la ciutadania?<\/p>\n\n\n\n
Al pas que anem, i si no es produeixen canvis substancials a curt termini, aviat s\u2019haur\u00e0 de fer refer\u00e8ncia a una nova modalitat de relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia entre els \u00e9ssers humans: el parasitisme pol\u00edtic. Si b\u00e9 dita relaci\u00f3 no hauria de suposar cap novetat, tamb\u00e9 \u00e9s cert que la seva persist\u00e8ncia i creixement constitueixen un fenomen de conseq\u00fc\u00e8ncies no pas imprevisibles per b\u00e9 que els sectors interessats prefereixin ignorar.<\/p>\n\n\n\n
Se\u2019n salva alg\u00fa? Al marge de contades i honroses excepcions, probablement no; aix\u00ed doncs, la quantitat de par\u00e0sits en l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic hauria de ser motiu de seriosa preocupaci\u00f3. Si a m\u00e9s hi afegim les assessories i els c\u00e0rrecs de confian\u00e7a designats, \u00e9s obvi que el parasitisme s\u2019ha instal\u00b7lat i consolidat en totes les esferes del poder. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva potencial erradicaci\u00f3 es presenta extremadament complicada si no s\u2019apliquen mesures de xoc amb car\u00e0cter d\u2019urg\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 el problema no acaba aqu\u00ed at\u00e8s el desequilibri entre els tres poders que han de regir un estat segons recull el tractat de teoria pol\u00edtica i dret comparat, L\u2019esprit des lois, <\/em>obra escrita per Montesquieu i publicada el 1748.<\/p>\n\n\n\n Analitzem:<\/p>\n\n\n\n 1. La llista d\u2019ineptes de totes les tend\u00e8ncies pol\u00edtiques que ocupen c\u00e0rrecs de responsabilitat, pel sol fet de ser militants d\u2019un partit, sense tenir la m\u00e9s m\u00ednima idea del que gestionen \u00e9s esgarrifosa. I el fet d\u2019haver-se d\u2019envoltar de c\u00e0rrecs de confian\u00e7a i assessors inadmissible pel dispendi econ\u00f2mic que comporta.<\/p>\n\n\n\n 2. Alg\u00fa pot negar la quantitat de \u201cximples necessaris\u201d -amb aspiracions a ocupar c\u00e0rrecs i \u00e0nsies de notorietat- que es presten a ser utilitzats com a mocadors d\u2019usar i llen\u00e7ar? \u00c9s per aix\u00f2 que cal distingir entre dos conceptes que no s\u2019han de confondre: lleialtat i servilisme.<\/p>\n\n\n\n 3. I qu\u00e8 dir de les constants demostracions de grolleria sense el m\u00e9s m\u00ednim rubor per part de qui se suposa que representa l\u2019electorat? La pregunta clau \u00e9s si aquest electorat, que vota repetidament les mateixes opcions malgrat determinades actituds i comportaments, aprova aquest procedir donant-li suport al marge de qualsevol consideraci\u00f3 simplement per gregarisme acr\u00edtic. En cas afirmatiu, com a societat moderna que pretenem ser, tenim un problema d\u2019extrema gravetat i de dif\u00edcil soluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n 4. Pel que fa als poders legislatiu, executiu i judicial, \u00e9s evident que en cap cas haurien d\u2019interferir-se, perqu\u00e8 de la seva acci\u00f3 o inacci\u00f3 en dep\u00e8n el bon funcionament, la credibilitat i el prestigi de les institucions.<\/p>\n\n\n\n Per acabar, quatre frases amb molt missatge:<\/p>\n\n\n\n \u201cVal m\u00e9s a un home tenir la boca tancada, i que els altres el creguin ximple, que obrir-la i que els altres es convencin que ho \u00e9s.\u201d<\/p>\n\n\n\n Pit\u00e0gores (570 aC – 490 aC)<\/p>\n\n\n\n \u201cQuan el jutge s’aparta de la lletra de la llei , es converteix en legislador.\u201d<\/p>\n\n\n\n Sir Francis Bacon (1561 – 1626)<\/p>\n\n\n\n \u201cLa pol\u00edtica \u00e9s potser l\u2019\u00fanica professi\u00f3 per a la qual no es considera necess\u00e0ria cap mena de preparaci\u00f3.\u201d<\/p>\n\n\n\n Robert Louis Stevenson (1850 \u2013 1894)<\/p>\n\n\n\n \u201cEducaci\u00f3 \u00e9s el que la majoria rep, molts transmeten i pocs en tenen.\u201d<\/p>\n\n\n\n Karl Kraus (1874 – 1936)<\/p>\n\n\n\n Novembre de 2023<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No s\u00e9 pas com comen\u00e7ar… O potser s\u00ed… B\u00e9, diguem que s\u00ed i punt. Quin desastre de classe pol\u00edtica que patim! He dit classe? Deu ser per imperatiu legal… O no… Ves a saber… Segur que per costum. Sigui pel que sigui, com anomenar la fauna que de la pol\u00edtica n\u2019han fet un ofici lucratiu […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3259"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3259"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3259\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3293,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3259\/revisions\/3293"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}