“El teatre \u00e9s un g\u00e8nere literari de gran tradici\u00f3 cultural. Utilitza el mot parlat amb totes les seves variants: di\u00e0leg, mon\u00f2leg, silencis…\u00a0Les paraules es poden dir en prosa o en vers, i poden expressar des del realisme m\u00e9s cru a la m\u00e0xima estilitzaci\u00f3 po\u00e8tica. \u00a0Aquest per\u00f2 no \u00e9s el seu \u00fanic llenguatge. Hi intervenen de manera molt important tamb\u00e9, el gest i el moviment, la m\u00edmica facial, el maquillatge, el pentinat, la m\u00e0scara, el vestuari, la il.luminaci\u00f3, la m\u00fasica i els efectes sonors, el decorat. I tots coincideixen a formar un tot que \u00e9s el missatge que rep l\u2019espectador, de manera simult\u00e0nia encara que no al mateix ritme; aix\u00ed, en un moment determinat de l\u2019espectacle rep, alhora, sis o set informacions (decorats, vestuari, il.luminaci\u00f3, moviments i gestos dels actors, la seva expressi\u00f3 m\u00edmica, la seva dicci\u00f3), per\u00f2 alguns d\u2019aquests elements romanen \u2013 el decorat, per exemple -, alhora que d\u2019altres van passant \u2013 la paraula, els gestos – . Aquest conjunt de signes \u00e9s la teatralitat”.<\/p>\n
Si hom es planteja la relaci\u00f3 que hi pot haver entre el teatre, els \u201cchorizos\u201d i els \u201cpolacos\u201d, ben segur que arribar\u00e0 a la seg\u00fcent conclusi\u00f3: no tenen res a veure.\u00a0El Diccionario de la Real Academia Espa\u00f1ola de la Lengua defineix el \u201cchorizo\u201d com \u201cun pedazo corto de tripa lleno de carne, regularmente de puerco, picada i adobada\u201d i \u201cel polaco\u201d com \u201cun natural de Polonia\u201d.\u00a0A banda d\u2019aquestes definicions acad\u00e8miques, tothom coneix les connotacions de caire despectiu que tenen els termes esmentats.\u00a0S\u2019ent\u00e9n per \u201cchorizo\u201d una persona que roba o estafa amb una certa habilitat, i per \u201cpolaco\u201d un catal\u00e0.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, al contrari del que podia semblar, hi ha una estreta relaci\u00f3 entre el teatre, els \u201cchorizos\u201d i els \u201cpolacos\u201d.<\/p>\n
Segons les cr\u00f2niques de l\u2019\u00e8poca, els \u201cchorizos\u201d eren els partidaris del Teatro del Pr\u00edncipe (Madrid, 1742). Sembla ser que un tal Francisco Rubert, actor de la companyia, en una funci\u00f3 de tarda i a falta d\u2019uns xori\u00e7os que s\u2019havia de menjar en plena escena, va improvisar una gran quantitat i varietat d\u2019exclamacions contra l\u2019encarregat de l\u2019atrezzo. La reacci\u00f3 del p\u00fablic va ser immediata, un atac de riure col.lectiu.\u00a0Des d\u2019aleshores l\u2019enginy\u00f3s actor va ser anomenat \u201cel de los chorizos\u201d, i de la mateixa forma tamb\u00e9 foren reconeguts tots els qui a partir d\u2019aquell moment assistien a les representacions del Teatre del Pr\u00edncipe.<\/p>\n
Les mateixes cr\u00f2niques diuen que els \u201cpolacos\u201d eren els partidaris del Teatro de la Cruz (Madrid, 1742). L\u2019apel.latiu es deu a Pedro Polaco, frare trinitari, cap d\u2019un grup d\u2019espectadors (los parciales), que quan hi havia una funci\u00f3 d\u2019estrena al Pr\u00edncipe, hi anaven a xiular, cosa que tamb\u00e9 feien els altres quan l\u2019estrena era al de la Cruz.\u00a0Es diu que els \u201cpolacos\u201d duien una cinta blau cel al barret per tal de distingir-se dels \u201cchorizos\u201d que tamb\u00e9 en portaven una, daurada, per\u00f2.<\/p>\n
Vet-ho-aqu\u00ed doncs l\u2019origen hist\u00f2ric dels \u201cchorizos\u201d, dels \u201cpolacos\u201d i de la seva relaci\u00f3 amb el teatre. Qui ho havia de dir!<\/p>\n
Mar\u00e7 de 1998<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “El teatre \u00e9s un g\u00e8nere literari de gran tradici\u00f3 cultural. Utilitza el mot parlat amb totes les seves variants: di\u00e0leg, mon\u00f2leg, silencis…\u00a0Les paraules es poden dir en prosa o en vers, i poden expressar des del realisme m\u00e9s cru a la m\u00e0xima estilitzaci\u00f3 po\u00e8tica. \u00a0Aquest per\u00f2 no \u00e9s el seu \u00fanic llenguatge. Hi intervenen de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/221"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=221"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/221\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":424,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/221\/revisions\/424"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=221"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=221"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jaumefarres.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}